Les 10 claus de la felicitat

Acabem d’entrar en un nou any, i amb ell comencen les esperances per veure complerts els nostres desitjos. Hem brindat pensant en un any igual o millor que l’anterior, buscant el nostre més gran dels tresors: la felicitat.

Però estem de sort, en aquest temps de crisi; doncs poc té a veure la felicitat amb el nostre compte bancari o la quantitat de desitjos que puguem comprar amb diners. Està demostrat que la felicitat neix de la nostra capacitat per apreciar i propiciar les coses belles, els moments feliços i les persones que estimem.

felicidadÉs per això que encara en temps de crisi podem ser les persones més felices del món. La porta de la felicitat està blindada amb forrellats, com poden ser la por, la resignació, la impotència, i cadenats com els pensaments negatius que ens bloquegen i no ens deixen avançar. La solució està a trobar les claus que encaixen amb aquests panys per deslliurar-se d’elles i travessar el llindar cap a felicitat. No espereu un regal únic com un dècim de loteria premiat, l’home o dona perfectes o una poció secreta… Això forma part de la “sort” de molt pocs i us asseguro que no us asseguraria la felicitat més que per un temps.

Aquestes claus, com tot, depenen de tu i només de tu, però si les pràctiques i automatitzes et faran feliç de per vida, i això no ho aconsegueix res material.

1.- Enfronta’t als teus reptes. Primer, assegura’t que són realistes i no renyen amb els teus valors més preuats, de vegades, ens proposem reptes que són incompatibles amb les nostres prioritats. Després, permet ser flexible amb ells, si no, es pot convertir en un amarg camí.

2.- Gaudeix del procés. No tinguis tant en compte el cim, centra’t en el procés i celebra els petits èxits, sempre és millor el camí que la fita en si.

3.- Aprecia i agraeix tot el que hi ha al teu voltant. La teva gent, la teva llar, una cançó, una olor, un petó, una carícia … Deixa’t sorprendre per les coses belles i envolta’t d’elles sempre que puguis. Atura’t uns segons davant seu i admira-les. Hi són, en el teu dia a dia, aguditza els teus sentits i les coses bones i belles es multiplicaran.

4.- Sigues positiu. Hi ha molts estudis que avalen el poder de l’optimisme, però n’hi ha un que desarma els anomenats “realistes”, està comprovat que una persona positiva és més realista que una persona negativa; els optimistes són capaços de veure el bo i el dolent, però se centren en la part positiva perquè és més útil per a entrar en acció o acceptar situacions. No podem estar contínuament instal·lats en el pitjor. Vegem les coses amb claredat i no des del prisma de la por.

Young Man Laughing --- Image by © Royalty-Free/Corbis5.- Somriu. Sí, somriu sempre que puguis, regala el teu somriure al més desconegut. El teu cos se sent diferent, les coses surten bé. Mira als ulls i somriu sempre que saludis o donis les gràcies a algú; veuràs, com les persones del teu voltant també et somriuran i seran més amables amb tu; el somriure és una clau que obre moltes portes, deixa’t d’amenaces i ordres, demana les coses amb un somriure i els teus desitjos seran ordres. Diverteix-te amb històries divertides, acudits o pel·lícules còmiques i aprèn a veure les coses amb humor, la vida és més bonica.

6.- Fes el que t’apassiona. Ken Robinson ha demostrat que la felicitat està molt relacionada amb el que ell anomena “l’Element”, i això no és més que trobar allò que t’agrada, el que t’apassiona i dedicar-li el teu temps. Pot ser un hobby, un esport, una cosa artística … Una cosa que se’t dóna bé i amb el que flueixes. Si no ho has trobat, intueix-ho en les teves habilitats, pensa en els adjectius que t’atribueixes i busca coses que tinguin relació amb ells. Un dia, parlant d’això mateix una alumna em va dir en una classe: “M’agrada organitzar, relacionar-me amb gent, formar part d’alguna cosa, sóc bona comunicant …” Això li va fer pensar; me la vaig trobar després d’uns mesos i no va parar d’agrair l’après al curs. “Maria, estic implicada en una organització del barri i em sento realitzada”. Estava fins i tot formant-se en habilitats directives, per poder deixar la seva feina i dedicar-se al que li agradava realment, amb 40 i molts anys havia trobat el seu element.

7.- Sigues assertiu. L’assertivitat és una habilitat comunicativa que es troba entre l’agressivitat i la passivitat. L’equilibri entre “dic o faig el que sento sense pensar en els altres” o “no faig o no dic el que sento per por dels altres”. Tampoc siguis agressiu, perquè de poc serveix quedar-se amb la raó, però callar o reprimir-te et porta a ser profundament infeliç, ja que sempre faràs el que l’altre vol que facis, i això no és més que viure engabiat. Has de dir de forma assertiva, pensant en l’altre el que penses i sents, lluitar perquè l’altre t’entengui, però comprenent també que l’altre pot pensar diferent que tu. No tens ni idea el feliç que pots arribar a ser en el moment que acceptes que els altres no han de pensar igual que tu, i sort que així és.

8.- Cuida’t. Dedica una mica del teu temps a tu mateix, només a tu. Ja sigui al gimnàs, fent ioga o qualsevol exercici físic, mental o espiritual, regalant un massatge, o un detall, una mica de roba, o uns minuts cada dia en el qual el protagonista siguis tu. Mira’t al mirall, balla, somriu, accepta’t. Cuida del teu cos i de la teva ment, no pots fer res sense una de les dues coses, tingues-ho en compte.

9.- Regala i recull afecte. Abraça, fes un petó, acaricia … Mostra el teu afecte als que estimes i els que estan al teu voltant, no et reprimeixis i ells aprendran també a no fer-ho. Hi ha molts experiments sobre el poder de les abraçades i les carícies, del seu poder preventiu i curatiu, de com millora el sistema immunològic i prevé malalties. Aquests actuen en forma de medicina des de la nostra existència i el que és millor, no hi ha efectes secundaris, contraindicacions, ni problemes per sobredosi. Instintiu i natural.

10.- Coneix-te a tu mateix. En l’actualitat, les persones estan donant molta més importància a l’autoconeixement. Quan prens consciència de les teves limitacions, les teves virtuts i habilitats aprens a acceptar millor les crítiques i a riure’t de tu mateix. Un no és veritablement feliç fins que no és capaç d’acceptar-se.

Maria del Olmo Vila · Coach-Formadora

Written by

Cap comentari.

Comenta