Prendre consciència de l’estrès

Prendre consciència de l’estrès

L’estrès és un mecanisme de defensa que es posa en marxa davant d’una situació percebuda per nosaltres com amenaçant. L’estrès estimula, et posa en acció, per tant l’estrès en si no és negatiu o dolent.
Imaginin-se un neandertal caminant per la selva a la recerca d’algun animal per caçar, de sobte en el seu camí es presenta un mamut amb cara de pocs amics, aquest el mira i s’adreça a pas ferm cap a l’home, a causa d’aquesta situació, que ell interpreta com perillosa, en el seu cervell sona l’alarma de l’estrès, aquesta alarma executa l’acció necessària per combatre o evadir l’amenaça: Es mobilitzen totes les reserves de l’organisme, la respiració s’accelera i es fa més profunda i per aquesta acció els pulmons aporten més oxigen a la sang, el fetge, encarregat de servir com a dipòsit del sucre de la sang, en aquest moment l’allibera en grans quantitats cap al corrent sanguini per donar-nos un extra d’energia, les glàndules suprarenals també augmenten la seva producció abocant les seves secrecions per estimular el cor, el qual augmenta també el seu ritme, en els òrgans de la digestió algunes artèries es contrauen disminuint la sang en aquestes zones, això permet que els músculs de les extremitats tinguin la sang que necessiten (si estem en perill no pensem en menjar, sinó en córrer o lluitar), aquesta sobrecàrrega d’energia ajuda al nostre neandertal a evitar el desastre, ja sigui fugint o lluitant contra el seu atacant. El neandertal surt il·lès gràcies a l’activació de l’estrès.
Això ens pot donar una idea de perquè el nostre estrès no és positiu. Avui dia no existeixen els mamuts, i per sort hi ha poques amenaces semblants a la nostra història, però seguim patint estrès i a més negatiu. La raó és que les persones, a diferència dels animals, tenim un cervell més evolucionat i capaç d’imaginar i crear amenaces no reals. I aquest fet ens pot portar a prendre decisions o accions poc encertades o en el millor dels casos, a patir un estrès negatiu que ens esgoti en cos i ment. Estressors imaginaris com: Avui el meu “jefe” no m’ha saludat, em voldrà fer fora? M’ha sortit una taca a la pell, i si tinc càncer, i si moro? Estic a l’atur, i si mai trobo feina? Tinc una trucada del banc, i si estic a números vermells? Aquests pensaments ens porten a sentir-nos malament, estar nerviosos i per tant a no fer les coses bé o no prendre les decisions adequades, a causa d’això: fem malament la nostra feina perquè estem preocupats, no anem al metge per por que em donin una mala notícia, va entrar en apatia perquè em frustra no trobar feina, etc. La solució està en la nostra ment, buscar la manera d’evitar o transformar aquests pensaments que no només no són útils, sinó que són nocius per a nosaltres. Aneu treballant aquesta regulació de pensaments, més endavant us donarem més estratègies.

Written by

1 Response to "Prendre consciència de l’estrès"

  1. Maria del Olmo says:

    Aviat nou article amb tècniques per evitar els pensaments no útils.

Comenta