pensaments

Prendre consciència de l’estrèsTomar conciencia del estrés

Prendre consciència de l’estrès

L’estrès és un mecanisme de defensa que es posa en marxa davant d’una situació percebuda per nosaltres com amenaçant. L’estrès estimula, et posa en acció, per tant l’estrès en si no és negatiu o dolent.
Imaginin-se un neandertal caminant per la selva a la recerca d’algun animal per caçar, de sobte en el seu camí es presenta un mamut amb cara de pocs amics, aquest el mira i s’adreça a pas ferm cap a l’home, a causa d’aquesta situació, que ell interpreta com perillosa, en el seu cervell sona l’alarma de l’estrès, aquesta alarma executa l’acció necessària per combatre o evadir l’amenaça: Es mobilitzen totes les reserves de l’organisme, la respiració s’accelera i es fa més profunda i per aquesta acció els pulmons aporten més oxigen a la sang, el fetge, encarregat de servir com a dipòsit del sucre de la sang, en aquest moment l’allibera en grans quantitats cap al corrent sanguini per donar-nos un extra d’energia, les glàndules suprarenals també augmenten la seva producció abocant les seves secrecions per estimular el cor, el qual augmenta també el seu ritme, en els òrgans de la digestió algunes artèries es contrauen disminuint la sang en aquestes zones, això permet que els músculs de les extremitats tinguin la sang que necessiten (si estem en perill no pensem en menjar, sinó en córrer o lluitar), aquesta sobrecàrrega d’energia ajuda al nostre neandertal a evitar el desastre, ja sigui fugint o lluitant contra el seu atacant. El neandertal surt il·lès gràcies a l’activació de l’estrès.
Això ens pot donar una idea de perquè el nostre estrès no és positiu. Avui dia no existeixen els mamuts, i per sort hi ha poques amenaces semblants a la nostra història, però seguim patint estrès i a més negatiu. La raó és que les persones, a diferència dels animals, tenim un cervell més evolucionat i capaç d’imaginar i crear amenaces no reals. I aquest fet ens pot portar a prendre decisions o accions poc encertades o en el millor dels casos, a patir un estrès negatiu que ens esgoti en cos i ment. Estressors imaginaris com: Avui el meu «jefe» no m’ha saludat, em voldrà fer fora? M’ha sortit una taca a la pell, i si tinc càncer, i si moro? Estic a l’atur, i si mai trobo feina? Tinc una trucada del banc, i si estic a números vermells? Aquests pensaments ens porten a sentir-nos malament, estar nerviosos i per tant a no fer les coses bé o no prendre les decisions adequades, a causa d’això: fem malament la nostra feina perquè estem preocupats, no anem al metge per por que em donin una mala notícia, va entrar en apatia perquè em frustra no trobar feina, etc. La solució està en la nostra ment, buscar la manera d’evitar o transformar aquests pensaments que no només no són útils, sinó que són nocius per a nosaltres. Aneu treballant aquesta regulació de pensaments, més endavant us donarem més estratègies.Tomar conciencia del estrés

El estrés es un mecanismo de defensa que se pone en marcha ante una situación percibida por nosotros como amenazante. El estrés estimula, te pone en acción, por lo tanto el estrés en si no es negativo o malo.

Imagínense un neandertal caminando por la selva en busca de algún animal para cazar; de repente en su camino se presenta un mamut con cara de pocos amigos, éste le mira y se dirige a paso firme hacia el hombre; a causa de esa situación, que él interpreta como peligrosa, en su cerebro suena la alarma del estrés, esta alarma ejecuta la acción necesaria para combatir o evadir la amenaza: Se movilizan todas las reservas del organismo, la respiración se acelera y se hace más profunda y por esta acción los pulmones aportan más oxigeno a la sangre; el hígado, encargado de servir como deposito del azúcar de la sangre,  en este momento la libera en grandes cantidades hacia el corriente sanguíneo para darnos un extra de energía; las glándulas suprarrenales también aumentan su producción vertiendo sus secreciones para estimular al corazón, el cual aumenta también su bombeo; en los órganos de la digestión algunas arterias se contraen disminuyendo la sangre en estas zonas, esto permite que los músculos de  las extremidades tengan la sangre que necesitan (si estamos en peligro no pensamos en comer, sino en correr o luchar), esta sobrecarga de energía ayuda a nuestro neandertal a evitar el desastre, ya sea huyendo o luchando contra su atacante. El neandertal sale ileso gracias a la activación del estrés.

Esto nos puede dar una idea de porque nuestro estrés no es positivo. Hoy en día no existen los mamuts, y por suerte hay pocas amenazas parecidas a nuestra historia, pero seguimos padeciendo estrés y además negativo.  La razón es que las personas, a diferencia de los animales, tenemos un cerebro más evolucionado y capaz de imaginar y crear amenazas no reales. Y este hecho nos puede llevar a tomar decisiones o acciones poco acertadas o en el mejor de los casos, a padecer un estrés negativo que nos agote en cuerpo y mente. Estresores imaginarios como: Hoy mi jefe no me ha saludado, me querrá echar? Me ha salido una mancha en la piel, y si tengo cáncer, y si muero?  Estoy en el paro, y si nunca encuentro trabajo? Tengo una llamada del banco, y si estoy en números rojos?  Estos pensamientos nos llevan a sentirnos mal, estar nerviosos y por lo tanto a no hacer las cosas bien o no tomar las decisiones adecuadas; a causa de ello: hacemos mal nuestro trabajo porque estamos preocupados, no vamos al medico por miedo a que me den una mala noticia, entro en apatía porque me frustra no encontrar trabajo, etc. La solución está en nuestra mente, buscar la forma de evitar o transformar estos pensamientos que no solo no son útiles, sino que son nocivos para nosotros.

Practicar esta regulación de pensamientos, más adelantes os facilitaremos estratégias.

1 comentario en “<!--:CA-->Prendre consciència de l’estrès<!--:--><!--:es-->Tomar conciencia del estrés<!--:-->”

Deja un comentario

Scroll al inicio